Les dates clau del RallyRACC

Por: RACC Blog

La història del RallyRACC es remunta a principis de segle XX, en una època en què els pilots eren gentelmen i la competició una aventura que posava a prova les antigues mecàniques i la perícia dels seus tripulants. Repassem totes les dates clau de l’aventura d’aquesta prova, que aquest 2021 compleix 30 anys formant part del mundial de ral·lis.

Amb 115 anys d’història, el club RACC naixia el 1906 amb el nom d’Automòbil Club de Barcelona (ACB), en què dotze socis fundadors es comprometien a una aportació inicial, ajudats per il·lustres com Francesc Seix o el pintor Ramon Casas, que ja havien participat en intents anteriors de fundació d’un club automobilista, tal com s’explica al llibre RACC. Cent anys de passió de Gabriel Pernau, Javier del Arco de Izco i Jaime Arias. El títol de “Reial” s’obté el setembre del mateix any, amb la qual cosa passà a ser RACB.

La junta del club es va constituir el 15 de febrer del 1906, la presidència de la qual va recaure en Lluís R. de F. Baixeras Spiell, amb l’objectiu del “foment, protecció i defensa de l’automobilisme”, una necessitat per al creixent col·lectiu automobilista, encara en mans de pocs afortunats. El nom definitiu de RACC s’obté el 25 de gener del 1910, amb l’ampliació del radi d’acció a tot Catalunya.

Des dels inicis, el club va donar suport a nombroses curses i va organitzar algunes, il·lustrant freqüentment els seus cartells amb dissenys del fundador Ramon Casas, destacat cartellista del modernisme català. També fou ell qui dissenyà l’escut del club el 1907.

Cartel de Ramon Casas de la Volta a Catalunya de 1908

Cartell de Ramon Casas de la Volta a Catalunya del 1908

 

La Copa Catalunya (1908-1910), correguda per voiturettes en tres edicions al circuit del Baix Penedès, va forçar en excés l’encara incipient economia de club, per la qual cosa, juntament amb la pèrdua d’interès per aquests petits vehicles, es va deixar de celebrar. El RACC es va veure obligat a renunciar a l’organització de carreres.

Després de superar una greu crisi el 1913, tres anys més tard, la ciutat de Barcelona ja era la capital espanyola de l’automòbil, amb fàbriques com la Hispano Suïssa o Elizalde; garatges com Abadal, Automóvil Salón o Sociedad General; el primer concessionari Ford d’Europa que Amado Casajuana va obrir el 1907 o diferents comerços relacionats amb l’automòbil.

Amb aquest panorama i el RACC convertit en un important instigador i inversor d’obres públiques i infraestructures relacionades amb el món de la mobilitat, sota la presidència de Francesc Fàbregas Mas (1913-1918) es va crear la Volta automobilística a Catalunya (1916).

 

1916: la Volta, el germen del RallyRACC

En una convulsionada Europa, amb una guerra mundial en marxa, la neutralitat espanyola va crear una bombolla de benestar per a les classes altes, que va propiciar tota mena d’inversions. El RACC, que ja havia organitzat proves com la Copa Catalunya, la Copa Barcelona, ​​la Copa d’Espanya, el Quilòmetre Llançat de la Garriga o el Campionat Espanyol d’Amateurs-Copa del Rei, gaudia d’una bona experiència en l’organització de competicions automobilístiques .

Inspirats en els grans tours francesos i influenciats per la Volta Ciclista disputada amb èxit des del 1911, el 23 de juliol el RACC organitzava la primera Volta a Catalunya, amb 25 equips i un total de 645 km per recórrer. Paral·lelament, la Penya Rhin havia disputat una prova del mateix nom l’1 de gener del mateix any, però per a motocicletes.

Aquesta prova no era una competició de velocitat, sinó més aviat una prova de regularitat, com podria ser avui en dia el Ral·li Catalunya Històric, on els chauffeurs professionals portaven els seus amos engalanats a recórrer en tres etapes les diferents parts de la geografia catalana (Olot, Puigcerdà, Artesa de Segre, Lleida, Tarragona i Barcelona).

El 1917 es va tornar a disputar amb un recorregut diferent, no el 1918, ja que per la falta de combustible va haver de ser cancel·lada. 1919 i 1920 van ser la tercera i quarta edicions d’una prova que no tornaria fins al 1954.

Aquest ampli parèntesi es va omplir amb nombroses proves com el Ral·li Vall d’Aran (1927), el Ral·li Empordà-Costa Brava (1931) o el Ral·li Català dels 1.000 km (1933) entre altres.

La creació de circuits com Terramar (1923), Montjuïc (1932) o Pedralbes (1946) va afavorir més afició pel món del motor, arribant a un major nombre de seguidors i reafirmant la passió pel motor en terres catalanes.

Giossuè Giuppone, ganador de la I Copa Catalunya de 1908

Giossuè Giuppone, guanyador de la I Copa Catalunya del 1908

 

1957: El Ral·li Catalunya

El 1954, després de l’últim gran premi organitzat per la Penya Rhin a Pedralbes, el RACC tornava a la competició d’una manera més redundant. El club va portar aquest mateix any la competició al circuit de Montjuïc amb la “Copa Montjuïc per a automòbils sport”. Al seu torn, la Comissió Esportiva va recuperar la Volta a Catalunya per al mes de març, que en la cinquena edició va incloure un tram cronometrat al Coll de Lilla, reconvertint la regularitat en velocitat.

La sisena edició, el 1955, ja va incloure tres trams cronometrats i va ser el 1957 quan a la Volta se li va incloure el cognom de I Ral·li Catalunya.

Amb 88 participants, l’equip format per Sebastià Salvadó –que posteriorment va ser president del RACC entre 1985 i 2015– i Guillem Bas “Milano”, als comandaments d’un Alfa Romeo, va ser el guanyador de la prova. Amb la creixent professionalització i la democratització del cotxe com a vehicle al país, es van realitzar proves fins al 1964, any en què el RACC va decidir obrir un parèntesi davant la dràstica baixada d’inscrits i la dificultat tècnica de l’organització.

Sebastià Salvadó-'Milano' con el Alfa Romeo 1900 S en el I Rallye Cataluña de 1957

Sebastià Salvadó-‘Milano’ amb l’Alfa Romeo 1900 S al I Ral·li Catalunya del 1957

 

1973: el retorn

Entre el 1964 i el 1973, el club va fer diversos experiments com la I Pujada al Montseny (1964), el Barcelona-Andorra (1965), el I Critèrium Guilleries (1971), fins que el 1973 i amb el Costa Brava de la Penya Motorista 10 x Hora com a màxim exponent espanyol en el campionat d’Europa, el RACC va recuperar la prova, que inicialment tancava la temporada competitiva. Aquest mateix any es va crear el campionat del món de ral·lis, l’actual WRC, però encara quedaven uns anys perquè tots dos ajuntessin camins.

1978: Salou entra al ral·li

L’actual seu del RallyRACC, la ciutat de Salou, va entrar a la prova en l’edició del 1978 per primera vegada. La Costa Daurada va cobrar importància en una prova que va comptar amb tres etapes i 84 inscrits, en la qual es van recórrer 200,1 km en els 21 trams cronometrats. Antonio Zanini i Juan José Petisco van ser els vencedors amb un Fiat 131 Abarth Gr.4.

Los tramos urbanos en Salou siempre son espectaculares

Els trams urbans a Salou sempre són espectaculars

 

1980: El Catalunya entra al Campionat d’Europa

Amb l’experiència de vuit edicions a l’esquena, el Catalunya va entrar a formar part del calendari de l’europeu, amb un coeficient d’1, el més baix del campionat. El 1985 va aconseguir el màxim coeficient de 4. De nou Zanini va ser el vencedor, aquest cop al volant d’un Porsche 911 SC. Durant set anys va ser puntuable per al citat campionat, durant els quals el RACC va anar desenvolupant l’organització amb la idea de fites majors.

Pablo De Sousa y Antonio Boto con un Seat 124 2000 Gr.2 en el Catalunya de 1980

Pablo De Sousa i Antonio Boto amb un Seat 124 2000 Gr.2 al Catalunya del 1980

 

1988: fusió amb el Costa Brava

La dualitat existent entre els dos millors ral·lis del moment va fer reformular la idea i el 1988 el Catalunya i el Costa Brava de l’Escuderia 10 x Hora es fusionaren en una sola prova, organitzada íntegrament pel RACC. El XXIV Ral·li Catalunya-Costa Brava passava a organitzar-se al febrer –data tradicional del Costa Brava– però comptant les edicions del Catalunya.

1991: el mundial

Amb el potencial de la prova dels darrers anys, era evident que el pas a donar era la inclusió al campionat de món. Amb Carlos Sainz, pilot RACC, com a màxim exponent del moment (ja campió el 1990 amb Toyota), la prova va convèncer la FIA per formar part del calendari per la seva gran organització i qualitat. Per això va passar a anomenar-se Ral·li Catalunya-Costa Brava, Ral·li d’Espanya, seguint el mandat de la FIA d’anomenar cada prova amb el nom de país. Aquest mateix any, el RACC també va viure amb orgull el debut del Circuit de Catalunya.

1992: Carlos Sainz i Luis Moya, campions

L’any 1992 serà recordat per ser un dels millors anys esportius de la història de país. El gran sabor de boca dels Jocs Olímpics de Barcelona, ​​la Copa d’Europa guanyada pel ‘dream team’ de Johann Cruyff, el segon Tour i el primer Giro de Miguel Indurain i el segon mundial de Sainz-Moya amb el Toyota Celica.

El colofó ​​d’aquesta temporada va ser l’esmentat mundial, en el qual la dupla es va imposar al Ral·li Catalunya per primera vegada. Van liderar des del principi, guanyant 10 de les 29 superespecials, superant per 36 segons el finlandès Juha Kankkunen (Lancia Delta). Posteriorment repetirien victòria el 1995, ja amb el Subaru Impreza.

Carlos Sainz y Luis Moya, campeones del mundo en 1992

Carlos Sainz i Luis Moya, campions del món el 1992

 

1996: El RallyRACC, millor prova del mundial

Després de sis anys al mundial i de 32 edicions, el Ral·li Catalunya fou reconegut com la millor prova del mundial per l’associació d’equips del WRC, un premi que també rebé un any després.

2005: de costa a costa

Es canvia el tradicional lloc de la Costa Brava gironina per la Costa Daurada tarragonina. Salou reemplaça Lloret de Mar com a seu del ral·li, en la recerca de més riquesa i varietat en el recorregut i per adaptar la prova a les noves normatives del World Rally Championship. Aquesta normativa obligava a celebrar les proves en cap de setmana i a tenir un únic punt d’assistència, per la qual cosa es va escollir Port Aventura Park com a seu del service park. Sébastien Loeb va iniciar la seva tirania sobre les carreteres tarragonines, aconseguint la primera de les seves vuit victòries consecutives.

2012: Barcelona, ​​punt de sortida

A finals dels 80, la creixent massificació i el col·lapse de la ciutat de Barcelona van ​​desaconsellar la celebració d’esdeveniments massius al centre, de manera que l’aleshores anomenat Catalunya-Costa Brava va celebrar el 1987 la seva última edició amb parc tancat a la ciutat comtal. No fou fins al 2012 que el ral·li hi tornà per celebrar la seva sortida des de l’avinguda de la Catedral, un punt de partida que posteriorment s’ha convertit en tradicional per a proves com el Montecarlo Classic o el Ral·li Catalunya Històric. Aquest mateix any també es va celebrar per primera vegada un tram urbà a la ciutat de Salou.

En 2012, los WRC volvieron a Barcelona rememorando imágenes como esta del parque cerrado de 1986 en la Plaza Catalunya

El 2012, els WRC van tornar a Barcelona rememorant imatges com aquesta del parc tancat del 1986 a la plaça Catalunya

 

2014: Tram urbà a Montjuïc

Per als amants del motor, Montjuïc és sinònim de competició i d’olor de benzina. Pocs llocs poden dir que han estat seu dels campionats de món de motociclisme, de Fórmula 1… i de ral·lis. Barcelona i la seva muntanya màgica ho han estat. El 2014 la prova va tornar-hi –no ho feia des del 1986– per celebrar un tram urbà del WRC en una de les zones més icòniques de la ciutat comtal.

Barcelona ha sido una de las etapas más espectaculares desde 2014

Barcelona ha estat una de les etapes més espectaculars des del 2014

 

2021: 30 anys de la prova en el mundial

Des que el 1916 es va iniciar l’aventura amb La Volta a Catalunya, el RACC Mobility Club ha recorregut un llarg camí per aconseguir una de les millors proves del mundial de ral·lis. Aquest 2021 se celebra el 30 aniversari de l’ingrés del RallyRACC com a prova puntuable per al WRC, una efemèride que retornarà la il·lusió, la passió i la competició a l’asfalt en una nova edició.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de RallyRACC (@rallyracc)