El conductor, com a ésser humà, té distraccions, possibles alteracions de la salut, pot ser superat per canvis bruscs en l’entorn i, per tant, s’exposa i exposa els altres usuaris de la via a riscos que poden provocar accidents de conseqüències imprevisibles. Des de fa uns quants anys alguns cotxes de carrer han anat incorporant el sistema de frenada d’emergència autònoma (AEB, de les sigles en anglès), que comença a ser un dels elements de seguretat que suscita més interès.

Una part important de les col·lisions amb altres vehicles o objectes, o els atropellaments de vianants, es produeixen per una reacció lenta o no prou àgil a l’hora de frenar, i fins i tot per no arribar a frenar amb tota la potència que permet el cotxe.

Què és l’AEB?

És un sistema de seguretat tan important que si estigués incorporat a tots els vehicles lleugers (turismes, furgonetes i camions lleugers) podria disminuir en un 17,4% les víctimes mortals per accident a Espanya. Així ho afirma el RACC, que va exposar les dades a la jornada iMobility Challenge organitzada pel Club en el marc dels actes del SalóRACC de l’Automòbil.

Percentatges al marge, estem parlant que (amb dades oficials d’accidentalitat del 2012) en un futur es podrien evitar a Espanya 331 morts, 1.547 ferits greus i 25.832 ferits lleus l’any. Tot això, amb un estalvi també econòmic de 941 milions d’euros.

Es pot afirmar que sens dubte l’AEB és un dels sistemes de seguretat més importants de la història automobilística, comparable a l’aparició del cinturó de seguretat, l’ABS o el coixí de seguretat.

Com funciona?

L’AEB és un sistema que calcula la velocitat de moviment del nostre vehicle i la relaciona amb els objectes mòbils i immòbils que tenim davant.

Actua de dues maneres. Primer, avisant el conductor quan es produeix una situació crítica, amb la finalitat que pugui reaccionar a temps i, l’altra, en frenar automàticament per evitar o minimitzar una col·lisió.

En general podem diferenciar entre dos tipus de frenada d’emergència autònoma:

Una, la que podem anomenar “urbana”, que atura el vehicle generalment fins a una velocitat de 50 km/h (tot i que molts cops és només de 30 km/h).

L’altra està pensada per a carretera o autopista i actua a velocitats molt superiors, fins i tot a les màximes permeses legalment. Tot i que no fa miracles, sí que garanteix que el vehicle frenarà tant com ho permeti el conjunt dels sistemes.

Per a mesurar la distància a l’obstacle i actuar en conseqüència, a ciutat el càlcul el fa habitualment el sensor LIDAR (detecció i medició de distància per làser). A carretera o autopista, la tecnologia més típica és la que es basa en l’emissió d’ondes de ràdio (RADAR). Per identificar els vianants i mesurar les distàncies, es fa servir normalment una càmera situada al parabrisa davanter. Algunes marques instal·len més d’una tipologia de sensor i fusionen la informació proporcionada per aquests amb la finalitat de millorar l’eficiència del sistema.

L’AEB continua evolucionant i veurem novetats en un futur pròxim. Per a posar un exemple, ja s’ha provat satisfactòriament la frenada d’emergència en interseccions: detecta vehicles i, fins i tot, vianants en moviment en un radi de 80 metres i “veu” a dreta i esquerra allò que no hem percebut.

EuroNCAP ja posa notes

EuroNCAP, l’organisme de referència a Europa que comprova la seguretat dels vehicles, posa en marxa de manera sistemàtica a partir de l’any vinent les proves als vehicles que disposin de sistema de frenada autònoma, encara que ja s’ha avançat i ha examinat alguns vehicles. Les puntuacions van entre 0 i 3 i diferencies entre els dos tipus, fins a 50 km/h i els que reaccionen fins als 80 km/h. Els resultats, de 6 cotxes en el de 50 km/h i 5 en el de 80, han exposat diferències molt notables que van des dels molt pobres 0,44 punts, al màxim, 3, en només un dels casos.

El que no cal perdre de vista quant a aquest sistema de seguretat i d’altres és que no substitueixen la persona, sinó que aprofitant la tecnologia cada cop més avançada, dóna suport en situacions extremes.

Llàstima que encara les empreses que es dediquen a crear i posar en pràctica l’AEB no hagin trobat el remei definitiu per a aconseguir frenar el vehicle quan l’obstacle és un altre cotxe a la via que ve de cara, tot i que s’està estudiant i provant.

Per a les motos el sistema de frenada d’emergència o AEB és una mica més complicat i trigarà a generalitzar-se perquè una moto canvia habitualment de carril i dins el mateix carril es mou molt sovint, la qual cosa en dificulta l’aplicació.