La seguretat dels menors en els seus desplaçaments en qualsevol mode de transport és una de les prioritats dels principals organismes i entitats del sector de la mobilitat. Durant anys, s’ha treballat prioritàriament en la conscienciació sobre l’ús de les cadiretes infantils als cotxes i la importància de triar un sistema de retenció infantil (SRI) adequat. Avui, aquesta preocupació s’estén a altres àmbits: dels desplaçaments dels menors al centre escolar a les mesures de seguretat en els seus desplaçaments amb bicicleta o en l’ús de nous vehicles de mobilitat personal (MVP).

Foto: romrodinka

A Espanya, destaquen les accions que desenvolupa l’Aliança Espanyola per a la Seguretat Viària Infantil (AESVi), una associació formada per empreses i institucions, públiques i privades, vinculades a la seguretat viària infantil. Entre elles, fabricants i importadors de SRI, clubs automobilístics com el RACC, associacions relacionades amb la seguretat viària, centres universitaris, col·lectius mèdics o les administracions de trànsit mateixes (Direcció General de Trànsit, Servei Català de Trànsit i Direcció de Trànsit del País Basc ).

Riscos dels seients infantils per a bicicletes

En les últimes setmanes, AESVi ha difós algunes incidències amb models de seients per transportar menors amb bicicleta, recollides a diferents països de la Unió Europea. La pàgina web d’AESVi recull, a la secció d’alertes, els casos reportats per la mateixa Comissió Europea, amb l’objectiu que els pares puguin comprovar si els seients que fan servir es troben entre ells. En aquest cas, es recomana deixar d’utilitzar-los de seguida.

Els defectes recollits per la UE depenen de cada model, tot i que destaquen incidències com les següents:

• Els cinturons de subjecció es desprenen fàcilment del seient, amb el risc que l’infant caigui en una frenada brusca.
• La palanca del mecanisme de reclinació pot sortir de la carcassa, si el seient està en una posició molt ajaguda.
• Un adaptador que no reté la cadireta de forma adequada.
• Petits buits i obertures en diversos punts del seient, amb el risc que les mans de l’infant hi quedin atrapades.
• Despreniment de la rebladura de fixació de la tapisseria, amb el risc d’ofegament en cas que l’infant s’ho posi a la boca.

Cal insistir que aquestes incidències es refereixen a models molt específics de seients o adaptadors que, a més, no es comercialitzen necessàriament a tots els mercats europeus. La Comissió Europea i AESVi s’encarreguen de recopilar tots els casos i fer-ne difusió perquè els pares puguin comprovar si les cadiretes que utilitzen es troben entre les defectuoses i poder actuar en conseqüència.

Què hi diu la normativa?

Finalment, cal recordar breument que la normativa sobre el transport de nens amb bicicleta a Espanya està marcada per l’article 12.4 del Reglament General de Circulació i, en el cas de circulació urbana, per les ordenances municipals.

Com a norma general, cal assenyalar que es permet transportar un menor de fins a 7 anys amb bicicleta, sempre que viatgi en un seient addicional o en un remolc (el remolc es prohibeix fora de l’àmbit urbà), acoblats a les bicis i que estiguin degudament certificats i homologats. És important recordar que, en tots aquests casos, és obligatori que els menors portin un casc homologat.

Foto: pekour