La naked japonesa és un dels models escollits per al carnet A2 per la seva relació qualitat-preu.

El mercat de les dues rodes ha canviat dràsticament durant la darrera dècada, relegant segments a l’oblit, com els ciclomotors. A canvi, ha elevat els escúters l’Olimp, que són els senyors de les ciutats com Barcelona, Madrid o Màlaga. També ha evolucionat el gust dels motoristes de ruta, apostant clarament per les naked com a primeres unitats amb què afrontar el pas pel període del carnet A2. En aquest sentit, la Yamaha MT-07 és una de les més triades, amb 1.778 motos matriculades el 2021 i colant-se al top 20 de les més venudes. Amb una unitat limitada us plantegem una de les rutes més recomanables per a iniciats, amb molts revolts i canvis de ritme de tota mena.

Aquest cop comencem la ruta a Cerdanyola del Vallès, des d’on prenem l’A-2 direcció a Igualada. Les vies ràpides no són el fort de les naked, que tenen molt poc carenat i, per tant, una funció aerodinàmica nul·la. Així i tot, el sacrifici valdrà la pena quan deixem enrere les rectes per endinsar-nos en els primers revolts. Les opcions des d’Igualada són molt variades, però nosaltres tenim com a objectiu el monestir de Santes Creus. Per això, i per fer com més corbes millor, primer passarem per Capellades i, des d’allà, anirem fins a Sant Joan de Mediona.

La naked de cilindrada mitjana forma part d’una família molt més completa, que comença amb l’opció 125 cc de marxes i estètica molt semblants. Totes, incloent-hi l’MT-03, l’MT-09 i l’MT-10, tenen trets comuns que fan que s’identifiquin fàcilment, començant per un nou far extremadament petit i rodó al centre. Sobre gustos no hi ha res escrit, però, a parer meu, han reduït la firma lumínica a la mínima expressió, i per això es veu molt més carenat, amb el protector fosc de la pantalla que li concedeix una imatge gairebé robòtica amb els quatre cargols .

És clarament més agressiva en les formes i han buscat amplitud amb detalls, com les entrades d’aire laterals al dipòsit. Sobre la combinació de colors hi ha poc a dir, en el meu cas, la configuració Cyan Storm és la clau. Aquest to blau turquesa al costat del gris alumini, extret directament de la competició, li va molt bé i li aporta el toc juvenil necessari per a un client agressiu i modern.

Tot i aquests canvis estètics, l’MT-07 continua sent una naked lleugera, fàcil de maniobrar des del seient i amb una alçada de 805 mil·límetres accessible per a conductors d’1,60 metres. Això sí, i com passava amb la generació anterior, els estreps queden just sota les cames i acabarem els primers dies amb algun blau de colpejar-los. La posició de conducció és relaxada i de manillar alt i ample, ideal per afrontar els primers viatges llargs amb una moto de més cilindrada.

Des de Sant Joan de Mediona podem agafar dues rutes, en funció de la tipologia de corbes que desitgem. L’opció de Valldossera ens deixarà cansats, però són més exigents els quilòmetres realitzats des de Santa Maria de Miralles passant per Querol. Nosaltres, amb la intenció de continuar gaudint del grup de motos, vam optar per aquesta segona opció per fer, a la tornada i als comandaments d’una Honda CB650R, la ruta Valldossera-Pontons-Vilafranca del Penedès.

Després de completar la ruta, i ja a la plaça del monestir de Santes Creus, certifiquem el bon fer del diapasó amb aquesta naked de mitja cilindrada. Aprendre i progressar és bufar i fer ampolles gràcies al seu motor bicilíndric, amb una empenta una mica escassa a la zona baixa però uns mitjans d’alçada i 75 CV de potència final sense limitar.

En aquest cas, i atès que és una unitat de l’A2, serien els 35 kW (47 CV) de so vibrant aportat per la distribució crossplane sobradament coneguda de les Yamaha. El seu comportament ofereix la millor cara en revolts tancats, per sobre de les 6.500 voltes que lliura el pic de par màxim que s’estira de manera reactiva fins a les 9.000 rpm. Un caràcter que et permetrà no pensar gaire a canviar de marxa i que amb una sola velocitat, sigui segona o tercera, completis un port de muntanya.

És més, la confiança en el seu bloc et concedirà la valentia per anar esprement la correcta part cicle. L’MT-07 no és una naked radical que faci treballar de valent el pilot, al contrari. El xassís vol oferir-te totes les concessions possibles, gira de manera àgil i amb poques transmissions de pes en una conducció previsora i d’anticipació. L’eix davanter està comandat per una forquilla convencional Kayaba de 41 mm de diàmetre i 130 mm de recorregut no regulable, cosa que quedaria curta després de quilòmetres d’aprenentatge i millores. El monoamortidor del darrere sí que és regulable en precàrrega, per la qual cosa pots combinar el confort i l’esportivitat.

Un dels aspectes que m’ha agradat més de la nova MT-07 són els frens, amb doble disc de 298 mm per a la roda davantera. No arriba a ser tan eficaç com el de la seva rival directa, l’Honda CB650R de la qual us narrarem una altra prova per la zona, però compleix a la perfecció qualsevol accionament del fre dret. Això sí, timonejar aquesta naked amb el fre del darrere serà imprescindible per tenir la sensació d’aplom necessària per entrar de pressa a la corba. Això t’ho permetran, sense objeccions, els pneumàtics Michelin Road 5 de 120/70 i 180/55, pensats per completar quilòmetres amb una correcta renúncia d’esportivitat a canvi de durada.

El preu de partida de la Yamaha MT-07 és de 7.299 euros i incorpora la darrera actualització a l’apartat d’equipament. Unes millores que han quedat una mica fluixes, a parer meu, a la pantalla d’aspecte senzill, colors bàsics, però informació intuïtiva que, això sí, és una mica complicada de llegir quan li toca el sol pel darrere.